Josep Vilà i Clara (1910-1989) va ser sempre un artista autodidacta. Des de molt jove ja li agradava dibuixar, i fins i tot va arribar a ser professor de l’Escola de Belles Arts de la Bisbal. Va començar la seva carrera com a ceramista a l’entresòl que li cedia una fàbrica industrial de rajoles, tot i que ben aviat ja es traslladà a l’adreça actual.
Ben aviat i amb només 16 anys, Josep Vilà-Clara i Garriga, fill gran del mestre Vilà i Clara, s’incorporà al negoci seguint els passos del seu pare, després d’haver començat a aprendre l’ofici amb els vells terrissers de la Bisbal, com en Liceo de la Terrisseria Maruny, entre d’altres. Josep Vilà-Clara fill introduí una nova visió de la ceràmica tradicional: noves tècniques de colors, formes i dissenys que han donat lloc a peces úniques (escultures, peces decoratives de caire més tradicional amb decoració més arriscada, plafons, quadres...). Són peces amb un afany de recerca de noves tendències i un llarg procés tècnic on de vegades es mescla la ceràmica amb altres materials. Totes elles, però, transmeten el saber fer i la saviesa d’una de les tradicions ceramistes més importants de la nostra cultura mediterrània.
El 1972 s’incorporà al negoci familiar Joan Vilà-Clara i Garriga, el fill petit del mestre, que una vegada acabada la carrera d’Enginyeria Tècnica Electrònica a la Universitat de Terrassa, decidí formar part del negoci familiar. Des d’aleshores, a banda de treballar al taller ell és qui s’encarrega de l’administració i la comercialització, així com de la gestió del negoci.
